EL FLAUTISTA DE HAMELIN Fa molt temps en la ciutat de Hamelín, una terrible invasió de rates desesperava a la població. Els horribles rosegadors estaven pertot arreu: en els bressols dels nens, passejant pels carrers, en els estables, sota i dintre dels llits, damunt dels taulells dels comerços, estaven pertot arreu. Tan aterridora era la situació que l'alcalde va pregonar per tot el país que aquell que pogués desfer-se de les rates, rebria una enorme borsa plena de monedes d'or. Però, per molt temptadora que anés la proposta, ningú aconseguia treure als invasors de la ciutat.

Va ser llavors quan es va presentar davant l'alcalde un home alt, prim, vestit amb brillants colors i un barret acabat en punta adornat amb una ploma, era el flautista. Com pensa vostè - va dir l'alcalde al flautista- eliminar a les rates?. El flautista somrient @contestar<3>: -No es preocupi senyor alcalde. Vostè tingui llista la meva recompensa perquè abans del final del dia Hamelín estarà lliure de rosegadors. I així dient es va encaminar a la plaça principal de la ciutat. Va amidar el vent i després, acostant-se la flauta als llavis, va començar a bufar. A l'escoltar la música que emanava l'instrument màgic totes les rates de la ciutat van deixar de fer el que estaven fent i es van congregar entorn del flautista. Quan les va haver ajuntat a totes, va començar a caminar, sempre tocant la mateixa melodia, i les rates, com s'imaginaran, ho seguien frenètiques. Així les va guiar el flautista fins a la vora d'un precipici on, encantades pel so de la música, les rates es van llançar i van desaparèixer per a sempre. Complerta la seva tasca, el flautista va regressar a Hamelín para cobrar el pagament promès, però per a la seva sorpresa es va trobar les portes d'accés tancades. Va copejar i va copejar dient: "Habitants de Hamelín, deixin-me entrar, sóc jo, el flautista que els ha alliberat".- Però des d'endins solament es va escoltar la veu de l'alcalde que deia:-"Bé, flautista, has complert la teva paraula, la ciutat t'està molt agraïda. Ara pots marxar"- Però el flautista, que ja estava començant a enutjar-se, va replicar: "No està oblidant el meu recompensa senyor alcalde?"- "Recompensa? Què recompensa flautista? Jo mai et vaig prometre gens." Llavors el músic, ja furiós va cridar perquè ho escolti tota la ciutat: "Els adverteixo, ciutadans de Hamelín, que si no compleixen la seva promesa, abans del final del dia, aquesta es convertirà en la ciutat més trista del món".- Però en lloc d'escoltar l'advertiment l'alcalde va dir en to de burla: "I com penses fer això? Per ventura tocaràs melodies tristes amb la teva pobra flauta esperant que algú es compadeixi de tí?" I la ciutat sencera va riure de l'ocurrència del funcionari, i imprudentment van ignorar els reclams del flautista. Llavors, prenent la seva flauta una vegada més, el màgic músic va començar a tocar la melodia més dolça del món, que va encantar a tots els nens de la ciutat immediatament. Joiosos, van deixar els seus jocs, quefers, berenars, i encara els més petits bebés van sortir dels seus bressols a la trobada del flautista, saltant i cantant al so de la seva música. Solament un nen coix i orfe, va quedar ressagat i no va assolir arribar-los a a temps quan, guiats pel flautista van arribar al peu d'una muntanya. La muntanya es va obrir amb una melodia, revelant un món màgic de dolços, jocs i felicitat eterna. Tots van entrar i la muntanya es va tancar, per a no obrir-se mai més, deixant enrere al pobre nen que amb les seves crosses, no havia pogut córrer a l'una dels altres. Com el flautista havia predit, Hamelín es va convertir llavors en la ciutat més trista del món, on totes les mares i pares van plorar la pèrdua dels seus fills i es van alternar en la criança de l'únic nen que no va poder partir. Potser algun dia, quan els cors dels homes es tornin purs com els dels nens i perdin la seva avarícia i traïció, la muntanya es torni a obrir.